L'actual present històric està passant per milers de tensions, algunes tan noves que resulten inquietants. Aquests últims conflictes tensen també l'espai del que sempre es va anomenar "esquerra", "resistència" o "poble". No és hora de submergir la potència del pensament en aquest terreny pantanós, al marge de les cantarelles de majories i minories, fora dels tòpics de dreta i esquerra amb el qual tantes vegades ens hem justificat? El perill no seria tant el que assenyalem que demà pot passar per fora: el desastre social o ecològic, l'atur explosiu, la recessió, la fam, l'escassetat de l'aigua, la fi de les matèries primeres, el desastre nuclear o víric, l’esclat mundial... En aquest ordre "global", tal filera de perills és, en certa manera, una cortina de fum que tapa l'apocalipsi real que ja està en marxa entre nosaltres. Ens referim a aquesta espantosa normalització que, a càmera lenta i sense imatges, a cop de "crisi" i d'alarma social, s'està produint aquí. No lluny, sinó dins, en el cos d'una societat democràtica que, per sobre de tot, vol sentir-se segura i per aquesta raó només sap mirar la vida comuna segons el conductisme espectacular de l’informació. Delegar en la percepció, com fem diàriament, és alienar un òrgan vital per a qualsevol transformació, cultural i social que vulgui ser duradora.
Aquest últim procés de globalització en el qual ens hem vist evocats en les últimes dècades, sens dubte ja ha canviat la nostra manera d'entendre el món i de viure'l. Més enllà de les tan celebrades virtuts d'un món globalitzat de societats obertes, interconnectades, amb accessible mobilitat, etc. També ens trobem amb totes les misèries d'un sistema pautat per uns mercats financers que estan fustigant sense contemplació el sempre fràgil equilibri de les nostres societats. S'ha imposat un model de comportament, el homoeconomicus, que la seva lògica de mercat empeny a la marginalitat i fins i tot a l'oblit de les altres dimensions de la naturalesa humana. Les primes de risc, els tipus d'interès, la inflació, el PIB, el creixement… són els criteris de valoració de l'estat de salut de les societats, oblidant el clima i l'equilibri social, les formes d'identitat i l'expressió dels pobles,… Especialment, està posant al descobert la manca, i fins i tot el col·lapse dels sistemes democràtics que Occident ha promocionat com a criteri de normalització política. I si cal destacar un àmbit especialment marginat i menyspreat, aquest és el del que es comú, el compartit, el relacional. Sens dubte, està sent un procés que deixa un llarg rastre de damnificats, però també està despertant en les diferents societats noves formes resistència i de pensament crític.
milestoneproject.es all rights reserved
Creat per Maewest Company